PN

“Mis palabras llovieron sobre ti acariciándote.

Amé desde hace tiempo tu cuerpo de nácar soleado.

Hasta te creo dueña del universo.

Te traeré de las montañas flores alegres, copihues,

Avellanas oscuras, y cestas silvestres de besos.

Quiero hacer contigo

Lo que la primavera hace con los cerezos”

Pablo Neruda

SIMPLICITAT

Sentir-te sense tocar-te
tocar-nos sense sentir-nos

Evidència a la distància
impossibilitat en evidència

Allà

Allà on la primavera del món
es va tornar eterna

On el cor i la raó
es van separar sense por

On el fred era calor
i on guanyar-nos era perdre'm

Allà t'espero,
aquí estic

Sempre així,

sempre amb màgia

Passi el que passi,
més forts que res

Directe a buscar-te

No sé què és,

ni que som

No sé que serà,

ni que serem

Sé el què ha estat,

i el que hem estat

Sé.

Només sé que tanco els ulls,
miro dins i no m'espanto,
i no m'espanto perquè et trobo,
asseguda al cor mirant-me

Sé.

Només sé que avui em llevo
i vaig directe a buscar-te
incumplint alguna norma,
que de tu em fa allunyar-me