Caure juntes

"Caure juntes l'ajudarà o acabareu les dues destrossades?" 


Em va preguntar ma mare una d'aquelles nits on tot era fosc.


Ho tenia clar. Res m'allunyaria de tu.

No ho feien les hores de plors,

No ho feien les nits sense dormir,

No ho feia el no poder menjar.


Ho tenia clar. Érem una per tot.


Però poc a poc anava perdent força,

Poc a poc anava sent menys jo,

Menys alegre, més trista,

Menys viva, més prima,

Menys vital, més invisible.


Ho tenia clar amor, érem una per tot i qualsevol paper hauria firmat perquè continués sent així.


Però es veu que la vida no és això.

Sé que l'amor no és això.

L'amor no és patir,

I estimar no és abandonar-se.


Rellegia totes les paraules que m'havia dit ma mare als moments més baixos.


Caure juntes no t'estava ajudant, amor.

No milloraves,

No avançàvem,

Només ens destrossàvem,

Volent-nos salvar.


"Caure juntes l'ajudarà o acabareu les dues destrossades?"


Prometo no tornar a oblidar

fer-te cas sempre,

mama.

Si mai acaba

Enamorar-se és un concepte extrany, penso

El món es para i nosaltres correm


Em va passar amb l’A i m’ha passat amb l’E


Desenamorar-se és un procés extrany, també 

El món continua i nosaltres morim


A vegades penso en què és químic i què real

Quanta part és foc i quanta terra


I és que la nostra mort, amors, no ha estat física 

Seguiu existint, seguiu estant aquí 


Seguiu aquí, dins de mi, però no al meu costat


No al meu costat quan em llevo,

Quan ploro

Quan dormo

Quan ric


Simplement aquí,

Quan parlo d’amor

Quan sento enyor

Quan somio en allò


I imagino que l’amor és això,

Enamorar-nos fort

Cuidar-nos molt

I estimar-nos com ningú


Fins que el foc s’apaga

(si es que s’apaga algun dia)

Fins que el llum es fon

(si mai es fon del tot)

Fins que la música s’atura

(si és que s’atura algun cop)