Potser el dia que vaig deixar de brillar per nosaltres
va ser quan després del foc, el plor i la fi
vam fer l'amor i no vaig poder besar-te
L'amor dels meus dies davant,
el cos que més he desitjat, sota
els llavis que més he besat mai, a un costat
Pot ser que no et beses per por,
de sentir més dolor, de fer més gran la buidor
Potser el dia que vaig deixar de brillar per nosaltres
va ser quan vaig entendre que ja no seríem més
l'enveja de tots els que ens veien mirar-nos
l'amor insaciable que semblava etern
I pot ser que mai no et vegi envellir,
ni donar la volta al món,
ni casar-te amb mi
