Pors, temors i actors

Covards els que estimen i no deixen ser estimats,

els que miren i fan veure no haver mirat. 

Covards els que viuen sols per  ser acceptats,

els que no diuen res sentint de tot.

Covards els que es miren,

però no es volen veure.

  

Covards els que no s'estimen,

però volen ser estimats.

Covards els que ploren en silenci,

els que eviten ser preguntats.

Covarda jo,

covards nosaltres.

Dies tristos, tot va bé

Dies per conèixer-te

per provar els teus límits

per posar-te a ram del presipici

a la vora del final

a la vora de la vida.

De ser adult i plorar en silenci.

Com ells.

Dies per conèixer-te

Per preguntar-te qui ets

qui sóc?

de negar-te a l'amor

de tancar-li la porta, somriure’l i dir-li

"T’equivoques de persona”

Dies de sentir

com la vida t’ escup

com el vent et pega

com els dies t'empenyen

cap a un demà que no vol arribar
cap un matí que no volia ser començat
cap una vida que voldria haver acabat