Pors, temors i actors

Covards els que estimen i no deixen ser estimats,
els que miren i fan veure no haver mirat. 

Covards els que viuen sols per  ser acceptats,
els que no diuen res sentint de tot.

Covards els que es miren,
però no es volen veure.
  
Covards els que no s'estimen,
però volen ser estimats.

Covards els que ploren en silenci,
els que eviten ser preguntats.


Covarda jo,
covards nosaltres.

5 comentaris:

Paula ha dit...

jo potser sóc la que més

Cris ha dit...

pot ser..

Anònim ha dit...

GRAN (des de l'aula d'informatica)

Quién sabe. ha dit...

¡Me ha encantado! Adoro la forma en la que escribes poesía,sigue así :D

Lunnaris ha dit...

Impressionant.