Dies tristos, tot va bé

Dies per conèixer-te
per provar els teus límits
per posar-te a ram del presipici
a la vora del final
a la vora de la vida.
De ser adult i plorar en silenci.
Com ells.

Dies per conèixer-te
Per preguntar-te qui ets
qui sóc?
de negar-te a l'amor
de tancar-li la porta, somriure’l i dir-li
"T’equivoques de persona”

Dies de sentir
com la vida t’ escup
com el vent et pega
com els dies t'empenyen
cap a un demà que no vol arribar
cap un matí que no volia ser començat
cap una vida que voldria haver acabat

3 comentaris:

Berta ha dit...

Carai! No sabia jo que teniem un parell de poetes en potencia a l'esplai!! (Anotado está ;))

Berta ha dit...

Carai! No sabia jo que teniem un parell de poetes en potencia a l'esplai!! (Anotado está ;))

(Maria) ha dit...

"T' equivoques de persona" jajaj
Els teus textos son collonuts! ;)