VINT

I contar.

Contar.

Un, dos.

Contar quantes vegades vaig perdre, perquè tu guanyessis.
Tancar els ulls.

(Intentar-ho)

Despertar i estimar-te més que mai.
Tornar a donar-te un petó.
Als llavis.
(Somiar-ho)

Aixecar-me,
deixar caure una llàgrima i escriure't.

(Intentar-ho)

Recordar-te.

(Un altre cop)

Recordar-nos i tornar a contar.

Contar.

Un, dos.

Contar fins a vint.
I tornar a pensar en tu.

En tu i en nosaltres.
En nosaltres,
i en els mil petons que ho eren tot.

Que ho eren tot i ja no són res.
I ploro.

Ploro i escric.

Escric de nosaltres.
De vints infinits,
de dies eterns
i de llits a mig fer.
Llavors penso.

Penso, ploro i escric més.

I escric del que et parlo,

(Del que et parlava)

De ser-ho tot sense fer res,
 d'estimar-te com sempre
i demostrar-t'ho com mai.
Però tu ja no escoltes.

No vols escoltar.
Llavors recordo.

Penso, ploro, recordo i escric.

Però recordo tant i entenc tan poc,
que decideixo dormir.
Covarda!

(Penso)

Em llevo i ja no ploro.
Et llegeixo i penso.

Penso.
I ja no t'estimo.

No,
aquest cop no.

No com abans.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Precios.
PD: Melon galia

Cris ha dit...

JAAAAAAAAAAAAAAAAAAAJAJJAJAJAJJAJAJAJJAJAJAJAJA, cosiiiiiii guapiiiiiiiiiiiiiiii!

Quién sabe. ha dit...

Me encanta,¡es muy bonito!

Paula! ♥ ha dit...

hola!! me gusta mucho la foto de esta entrada, tu blog es precioso!
te dejo el mio por si quieres pasarte y seguirlo
http://iinmyworldandyourinyours.blogspot.com.es/
un beso <3

esperit aventurer. ha dit...

Pensar és perillós, però necessari. ¿I recordar? Això encara ho és més. Els records ofeguen.

La poesia no és el meu fort, així que no puc fer-te una crítica molt constructiva ... El que sí puc dir-te és que, malgrat el ambient malenconiós que habita en el teu poema, ha estat fluid i harmoniós de llegir (com una cançó).

Un petó. :)

K. Jana ha dit...

wow. és preciós

(Maria) ha dit...

Veritablement, una poesia preciosa... :)
M'agradaria seguir el teu blog, però sóc una negada i no trobe enlloc com fer-ho! Si poguessis facilitar-m'ho!!! Gràcies :D

Cris ha dit...

és real..gràcies!

Cris ha dit...

M'alegra que t'hagi agradat..la llengua Catalana ajuda molt a l'hora d'escriure, i més quan estàs fotut.n
Els records ofeguen..gran frase.

Gràcies per deixar la teva opinió, petons!

Cris ha dit...

Moltes gràcies, Maria! La veritat és que aquest blog el vaig començar com a algo personal i amb l'única intenció de propagandar-lo entre la gent que realment vull que sapiga dels meus textos..és aquest el motiu pel qual no trobes l'opció de seguir-lo (no hi és).

Tot i així, gràcies per visitar-lo i, sobre tot, comentar-lo.

Un petonàs