Enamorar-se és un concepte extrany, penso
El món es para i nosaltres correm
Em va passar amb l’A i m’ha passat amb l’E
Desenamorar-se és un procés extrany, també
El món continua i nosaltres morim
A vegades penso en què és químic i què real
Quanta part és foc i quanta terra
I és que la nostra mort, amors, no ha estat física
Seguiu existint, seguiu estant aquí
Seguiu aquí, dins de mi, però no al meu costat
No al meu costat quan em llevo,
Quan ploro
Quan dormo
Quan ric
Simplement aquí,
Quan parlo d’amor
Quan sento enyor
Quan somio en allò
I imagino que l’amor és això,
Enamorar-nos fort
Cuidar-nos molt
I estimar-nos com ningú
Fins que el foc s’apaga
(si es que s’apaga algun dia)
Fins que el llum es fon
(si mai es fon del tot)
Fins que la música s’atura
(si és que s’atura algun cop)
