Demà, quan no hi sigui, veuràs com res no ha estat casualitat. Com havies de tenir-me al teu costat. Com havíem de viure'ns per fer-nos sagnar.
Demà, quan et llevis, veuràs com res del que t'ha fet feliç ha perdurat, com tot el que t'ha fet plorar avui et fa ser humà.
Demà, quan em vegis, fes com si res no hagués passat, t'adonaràs que és més fàcil del que mai no haguessis pensat.
Demà, quan no hi sigui, recorda el que un dia hem estat, estima't com si estigués al teu costat.
Demà, quan et llevis, aixeca't i imagina'm al costat, alegra't al saber que ho has somiat.
