VINT

I contar.

Contar.

Un, dos.

Contar quantes vegades vaig perdre, perquè tu guanyessis.
Tancar els ulls.

(Intentar-ho)

Despertar i estimar-te més que mai.
Tornar a donar-te un petó.
Als llavis.
(Somiar-ho)

Aixecar-me,
deixar caure una llàgrima i escriure't.

(Intentar-ho)

Recordar-te.

(Un altre cop)

Recordar-nos i tornar a contar.

Contar.

Un, dos.

Contar fins a vint.
I tornar a pensar en tu.

En tu i en nosaltres.
En nosaltres,
i en els mil petons que ho eren tot.

Que ho eren tot i ja no són res.
I ploro.

Ploro i escric.

Escric de nosaltres.
De vints infinits,
de dies eterns
i de llits a mig fer.
Llavors penso.

Penso, ploro i escric més.

I escric del que et parlo,

(Del que et parlava)

De ser-ho tot sense fer res,
 d'estimar-te com sempre
i demostrar-t'ho com mai.
Però tu ja no escoltes.

No vols escoltar.
Llavors recordo.

Penso, ploro, recordo i escric.

Però recordo tant i entenc tan poc,
que decideixo dormir.
Covarda!

(Penso)

Em llevo i ja no ploro.
Et llegeixo i penso.

Penso.
I ja no t'estimo.

No,
aquest cop no.

No com abans.