Avui recordo el vell pensar,
que ja res mai no em mouria
que mai res no em reviuria
que l'enyor sempre venceria
I em demano perdó, penedida,
quan em recordo freda i cohibida
sense viure ple el dia
amb el cap en el record
Avui, plena d'amor,
rebutjo trobar-me amb el passat
finalment, vetust, cremat
des d'un temps, ben ensorrat
I, avui,
molt lluny d'això,
creixen les fulles
i amb elles jo
