Mirar-te
t'estimo
mirar-me
t'odïo
parlar-te
t'enyoro
parlar-me
silenci.
Pors, temors i actors
Covards els
que estimen i no deixen ser estimats,
els que miren
i fan veure no haver mirat.
Covards els
que viuen sols per ser acceptats,
els que no
diuen res sentint de tot.
Covards els
que es miren,
però no es volen
veure.
Covards els
que no s'estimen,
però volen ser
estimats.
Covards els
que ploren en silenci,
els que eviten
ser preguntats.
Covarda jo,
covards
nosaltres.
Dies tristos, tot va bé
Dies per conèixer-te
per provar els teus límits
per posar-te a ram del presipici
a la vora del final
a la vora de la vida.
De ser adult i plorar en
silenci.
Com ells.
Dies per conèixer-te
Per preguntar-te qui ets
qui sóc?
de negar-te a l'amor
de tancar-li la porta, somriure’l
i dir-li
"T’equivoques de persona”
Dies de sentir
com la vida t’ escup
com el vent et pega
com els dies t'empenyen
cap a un demà que no vol
arribar
cap un matí que no volia ser començat
cap una vida que voldria haver acabat
cap un matí que no volia ser començat
cap una vida que voldria haver acabat
VINT
I contar.
Contar.
Un, dos.
Contar quantes vegades vaig perdre, perquè tu guanyessis.
Tancar els ulls.
(Intentar-ho)
Despertar i estimar-te més que mai.
Tornar a donar-te un petó.
Als llavis.
(Somiar-ho)
Aixecar-me,
deixar caure una llàgrima i escriure't.
(Intentar-ho)
Recordar-te.
(Un altre cop)
Recordar-nos i tornar a contar.
Aixecar-me,
deixar caure una llàgrima i escriure't.
(Intentar-ho)
Recordar-te.
(Un altre cop)
Recordar-nos i tornar a contar.
Contar.
Un, dos.
Contar fins a vint.
I tornar a pensar en tu.
En tu i en nosaltres.
En nosaltres,
i en els mil petons que ho eren tot.
i en els mil petons que ho eren tot.
Que ho eren tot i ja no són res.
I ploro.
Ploro i escric.
Escric de nosaltres.
Ploro i escric.
Escric de nosaltres.
De vints infinits,
de dies eterns
i de llits a mig fer.
i de llits a mig fer.
Llavors penso.
Penso, ploro i escric més.
I escric del que et parlo,
(Del que et parlava)
De ser-ho tot sense fer res,
d'estimar-te com sempre
i demostrar-t'ho com mai.
Penso, ploro i escric més.
I escric del que et parlo,
(Del que et parlava)
De ser-ho tot sense fer res,
d'estimar-te com sempre
i demostrar-t'ho com mai.
Però tu ja no escoltes.
No vols escoltar.
Llavors recordo.
Penso, ploro, recordo i escric.
Però recordo tant i entenc tan poc,
que decideixo dormir.
Covarda!
(Penso)
Em llevo i ja no ploro.
Et llegeixo i penso.
(Penso)
Em llevo i ja no ploro.
Et llegeixo i penso.
Penso.
I ja no t'estimo.
No,
aquest cop no.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)