Dies infeliços, somriures estrets

Mirar-te
t'estimo

mirar-me
t'odïo

parlar-te
t'enyoro

parlar-me
silenci.

4 comentaris:

esperit aventurer. ha dit...

Les contradiccions més estúpides de l'ésser humà es palpen i es respiren en aquests efímers versos. ¿Breu? si. ¿Concís i profund? També.

Un petó del grans. :)

Cris ha dit...

Contradiccions tristes, estúpides i incoherents, i tot i així, contradiccions que no deixen de ser res més que tristesa amagada en una satisfacció perceptible però nula en dies autèntics.

Petons!!

Esperanza Luque ha dit...

Les persones són molt difícils d'entendre i més si estan enamorats d'algú. La vida està plena de contradiccions, les quals la fan massa "interesant", com un llibre que lliges a poc a poc sense parar-te en ningú instant.

Un petó, xiqueta!

(Maria) ha dit...

Quanta raó contenen aquests versos, que són d'abenes unes línies però expliquen com em sent a la perfecció!
Ai les contradiccions...que seria de nosaltres sense elles....

Un bes!