"Caure juntes l'ajudarà o acabareu les dues destrossades?"
Em va preguntar ma mare una d'aquelles nits on tot era fosc.
Ho tenia clar. Res m'allunyaria de tu.
No ho feien les hores de plors,
No ho feien les nits sense dormir,
No ho feia el no poder menjar.
Ho tenia clar. Érem una per tot.
Però poc a poc anava perdent força,
Poc a poc anava sent menys jo,
Menys alegre, més trista,
Menys viva, més prima,
Menys vital, més invisible.
Ho tenia clar amor, érem una per tot i qualsevol paper hauria firmat perquè continués sent així.
Però es veu que la vida no és això.
Sé que l'amor no és això.
L'amor no és patir,
I estimar no és abandonar-se.
Rellegia totes les paraules que m'havia dit ma mare als moments més baixos.
Caure juntes no t'estava ajudant, amor.
No milloraves,
No avançàvem,
Només ens destrossàvem,
Volent-nos salvar.
"Caure juntes l'ajudarà o acabareu les dues destrossades?"
Prometo no tornar a oblidar
fer-te cas sempre,
mama.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada