M'agrades.
Quan mires i veus més enllà d'allò establert, de la persona, de l'ànima, de mi.
M'agrades.
Quan acaricies el got de cervesa, quan t'acaricies la cara, quan m'acaricies la cama, la cara, la pell.
M'agrades.
Quan parles. Quan de tu surten paraules sense intenció de poesia i, inclús així, la crees.
M'agrades.
Quan penses, quan parles, quan estàs, qun estic, quan estem. Junts.
M'agrades.
Quan et despulles, i no literalment, que també.
M'agrades.
Quan em mires als ulls, quan sense por em dius què hi veus.
M'agrades.
M'encantes.
3 comentaris:
Molt potents, aquests versos.
Mai no em deixis de seguir mostrant tot el que tens a dins. El que crees, el que estimes, el que fas... el que ets.
Mai no em tallis aquesta font de la que bec. Ets aigua per a mi.
I mai no oblidis que l'aigua és i dóna vida.
Tu sí que ets poesia (i de la que et fa emocionar).
Publica un comentari a l'entrada